Com crear una estratègia fundraising multicanal que impulsi l’augment donacions amb email i xarxes socials a ONG

Vols saber com integrar xarxes socials i email marketing per augmentar les donacions a la teva ONG? 🌟 No és només una moda, és una necessitat avui en dia. Les estratègies fundraising xarxes socials combinades amb un bon email marketing per al fundraising formen un tàndem imbatible per generar impacte real i captivar més donants. Però, moltes organitzacions encara no aprofiten tot el seu potencial. T’expliquem de manera clara, pràctica i amb exemples concrets com fer-ho!

Què és una estratègia fundraising multicanal i per què és clau per a les ONG?

Imagina que la teva ONG és un jardí. Les xarxes socials són l’aigua que rega constantment, mentre que l’email marketing és el fertilitzant que nodreix i manté viu aquest jardí a llarg termini. Juntes, aquestes eines fan que creixi fort i estèril. Fundraising multicanal significa comunicar-se amb els donants a través de diversos canals - com xarxes socials i email - per arribar més lluny i tenir un millor resultat. Segons un estudi de Nonprofit Tech for Good, les ONG que apliquen canals combinats informen un augment del 24% en els donatius anuals, una dada que parla per si sola!

Per què el canal únic no funciona com abans?

⚡
• Només xarxes socials: És com parlar en veu alta en una plaça molt oberta, però la teva veu es pot perdre amb molta gent.
• Només email marketing: Com enviar cartes a mà a una llarga llista, però sense cap altra manera de connectar ni captar l’atenció ràpidament.

Fes-nos cas: combinar ambdues eines és com tenir un megàfon dins la plaça i entregar una carta manuscrita després. La connexió és doble i les possibilitats d’augmentar donacions amb email i xarxes socials són enormes. 🚀

Com crear una estratègia efectiva: passos clau per a ONG

Si et preguntes com integrar xarxes socials i email marketing sense morir en l’intent, aquí tens una guia amb 7 passos essencials 🎯:

🌟
1. Defineix els objectius clars: Vols augmentar donacions puntualment o fidelitzar donants? Aquesta resposta guiarà tota la teva acció.
2. Coneix el teu públic: Analitza què segueixen a les xarxes i com responen als correus. Exemple: si el perfil principal són joves de 25-35 anys, aposta per contingut més visual i emails personalitzats.
3. Segmenta les teves llistes de correu: No enviïs el mateix missatge a tot el món. Personalitza per edat, aportació o interès.
4. Crea continguts complementaris: Els posts a Instagram poden ser impactants però aquí tens més detall a què fer amb el teu donatiu via email. Exemple: ONG “Món Sostenible” va utilitzar xarxes per mostrar històries visuals i emails per explicar impactes i donar opcions de donació.
5. Utilitza crides a l’acció clares i atractives: “Dóna ara i canvia vides” no és tan efectiu com “Fa 15€/mes pots alimentar un nen durant un mes”.
6. Planifica el calendari multicanal: 60% del fundraising s’aconsegueix amb planificació. Introdueix un ritme constant i evita saturar.
7. Mideix resultats i optimitza: Revisa les taxes d’obertura, clics i interacció a xarxes. No et quedis només amb les impressions, actua!

Qui ha aconseguit impactes reals amb aquesta estratègia?

La fundació 29J, que ajuda persones amb discapacitat, va aconseguir augmentar el 37% les donacions en un any combinant campanyes visuals a Facebook amb un sistema de camps de correu segmentat. Els primers activen emocions i engagement, els segons transformen l’interès en acció. És un procés que s’assembla a un bon equip d’atletisme: un corredor fa la sortida (xarxes socials), un altre agafa el relleu i creua la meta (email marketing). 🏃‍♂️🏃‍♀️

Quan integrar cada canal per maximitzar lefectivitat?

El millor moment per enviar emails és el matí de dimarts o dijous, mentre que les publicacions a xarxes socials funcionen millor al vespre o caps de setmana. Aquesta coordinació és com afinar un instrument musical abans del concert, tot ha d’estar ben sincronitzat. Si no, el missatge es perd, i com sabem, perdre la nota és perdre el públic.

Tasques concretes per implementar a la teva ONG avui mateix

🌟
• Revisa les dades d’interacció dels últims correus i publicacions.
• Segmenta una llista per interessos específics.
• Dissenya una petita campanya de teatre a xarxes per una acció concreta.
• Desenvolupa un correu personalitzat que expliqui l’impacte real de la teva ONG.
• Programa la publicació i enviament dos dies abans del moment clau.
• Recull feedback i analitza què és més efectiu.
• Ajusta els timings i missatges amb les millors dades obtingudes.

On trobar recursos pràctics per millorar la teva estratègia?

Plataformes com Mailchimp o Sendinblue ofereixen eines gratuïtes que integren fàcilment amb Facebook i Instagram. La majoria d’experts recomanen la personalització i la prova A/B per tenir dades fiables. Segons el portal Statista, el 49% dels ONG que utilitzen aquestes plataformes multiplexes augmenten els seus donatius anuals per sobre del 30%. L’ús correcte d’aquestes eines és com tenir un GPS en un bosc dens: t’ajuda a no perdre’t.

Per què és essencial planificar bé les campanyes fundraising multicanal?

Les campanyes fundraising multicanal no són només enviar el mateix missatge per email i després publicar a Facebook. És com preparar una festa on cada element - invitacions (email), decoració (xarxes socials), música (webinars) - encaixa per fer gaudir els convidats. Quan tot està ben coordinat, el convidat (donant) es sent especial i partícip.

Quins són els errors més comuns que cal evitar?

🛑
• Enviar emails massius sense segmentar. Els donants no són una llista freda, cada un té interessos.
• Dependre només de les xarxes socials i esperar resultats immediats.
• No fer un seguiment dels resultats ni adaptar estratègies.
• Ignorar la importància d’un missatge clar i específic a cada canal.
• Oblidar la importància d’un calendari precís per evitar saturar.
• No fer servir crides a l’acció concretes i atractives.
• Creure que només perquè un canal “funciona” cal ignorar els altres.

Consells pràctics per començar ja amb consells fundraising digital efectius

🌈
1. Investiga quins canals utilitza més el teu públic.
2. Integra accions en xarxes socials que tinguin continuïtat per email.
3. Crea una narrativa unitària que es mantingui coherent.
4. Utilitza mides visuals adaptades a cada canal.
5. Formatgeu missatges curtets i interpel·lant.
6. Fes servir storytelling per generar emocions i connexió.
7. Demana feedback constant i adapta la teva estratègia.

Qui són alguns experts que validen aquesta estratègia?

“L’èxit del fundraising avui és entendre que no hi ha un canal únic que serveixi per a tothom. La combinació, si està ben dissenyada, multiplica la confiança i la generositat”, afirma Joan Pous, especialista en email marketing per al fundraising i autor de l’informe “Tendències digitals en ONG 2024”.

Per acabar aquesta part, et deixo una analogia que t’ajudarà a veure millor aquesta relació: fer fundraising multicanal només amb un canal és com intentar fer una orquestra amb un sol instrument; en canvi, utilitzar diferents canals és escoltar una sinfonia completa on cada instrument aporta la seva melodia per emocionar el públic. 🎻🎺🎷

Preguntes freqüents com integrar xarxes socials i email marketing en fundraising multicanal

1. Quina és la prioritat: xarxes socials o email marketing per a ONG?

Cap canal hauria de ser prioritari exclusivament. L’ideal és crear un equilibri on les xarxes socials atrauen atenció inicial i creen comunitat, mentre que l’email marketing manté aquesta connexió i impulsa a l’acció concreta, com la donació. Segons CauseVox, les ONG que varen combinar ambdós canals van obtenir un 23% més de donacions que les que utilitzaven un sol canal.

2. Com puc segmentar la meva llista d’email per millorar resultats?

La segmentació es pot fer per: interessos (medi ambient, drets humans), quantitat donada, freqüència de donacions o interaccions prèvies. Per exemple, una ONG de protecció animal pot enviar ofertes especials a les persones que ja han mostrat interès per projectes de rescats usant dades recollides a xarxes socials.

3. És necessari personalitzar tots els emails i missatges a les xarxes socials?

Sí, la personalització crea connexió i empatia. Evitar missatges genèrics augmenta la resposta i crea un vincle més fort, element imprescindible en les campanyes fundraising multicanal. Una acció específica pot ser enviar un email amb el nom del donant i un resum dels programes en què ha col·laborat, i si comptes amb xarxes, fer post directes mencionant benefactors destacats (amb permís).

4. Amb quina freqüència haig d’enviar correus i publicar a xarxes?

La saturació és enemic. Recomanem enviar emails clau un cop a la setmana o cada dues setmanes, i publicar a xarxes 3-5 vegades per setmana. Segueix un calendari estratègic per maximitzar l’efectivitat sense agobiar. Cada ONG és diferent, prova i ajusta segons les dades.

5. Quins són els millors continguts per a cada canal?

Les xarxes socials funcionen millor amb vídeos, imatges impactants i històries curtes que creen emoció immediata. L’email marketing permet missatges més detallats, informes d’impacte i crides específiques a l’acció, per exemple, convidar a participar en un projecte o fer donacions recurrents. La clau és que es complementin.

Vols descobrir com algunes ONG aconsegueixen l’èxit amb campanyes fundraising multicanal que combinen, de forma magistral, xarxes socials i correus electrònics? 😉 La combinació de canals pot semblar un repte enorme, però, si està ben planejada i orientada a objectius concrets, es converteix en una poderosa eina per augmentar donacions amb email i xarxes socials. Al llarg d’aquest capítol t’expliquem com pots dissenyar estratègies d’impacte i t’ensenyem casos que han destacat per la seva eficàcia i originalitat.

Què converteix una campanya multicanal en un gran èxit?

Una bona campanya multicanal és com un espectacle de màgia on cada truc (xarxes socials, email, contingut visual) sorprèn el públic i el manté a l’expectativa fins al final. Si ens centrem només en un canal, és com si el mag ensenyés només un truc i ja està 😅. Per contra, diversificar canals permet impactar el públic des de diferents angles i maximitzar l’oportunitat d’interacció. Tot plegat, això multiplica les probabilitats d’aconseguir donacions. Aquí entren en joc els números: segons la Fundació Aprèn i Creix, un 56% de les donacions provenen de persones que han vist almenys dos impactes (xarxes socials i email). Així, ens assegurem d’ampliar la nostra visibilitat i la connexió amb els donants potencials.

En aquest context, estratègies fundraising xarxes socials t’ajuden a generar soroll compartint històries, vídeos i testimoniatges curts, mentre que l’email marketing per al fundraising actua com un missatge més íntim i personal, el lloc on donem més detalls, expliquem l’abast del projecte i convidem formalment a participar. Mira-ho com si fossin dues cares d’una mateixa moneda: d’una banda, la immediatesa i viralitat de les xarxes; de l’altra, la proximitat i personalització de l’email. Seguint les dades de Nonprofit Tech Data, el 48% dels donants trien fer el seu primer donatiu després de rebre un email personalitzat que recorda el contingut ja vist a les xarxes. És pur dinamisme en acció!

📌
• 💡 Combinar contingut visual atractiu amb textos adaptats a cada canal.
• 💡 Personalitzar els emails segons els interessos de cada segment.
• 💡 Fer créixer la base de seguidors i subscriptors amb recursos gratuïts (guies, webinars...).
• 💡 Mantenir una freqüència de publicació equilibrada: ni massa, ni massa poc.
• 💡 Adaptar el to de comunicació a cada xarxa (Instagram per a imatges inspiradores, Twitter per a missatges concisos, etc.).
• 💡 Revisar mètriques amb eines com Google Analytics i plataformes d’email marketing.
• 💡 Autèntiques històries que connectin emocionalment amb la comunitat.

Qui destaca en aquestes campanyes fundraising multicanal?

Algunes ONG han arribat a cotes altíssimes aplicant consells fundraising digital que han revolucionat la seva manera de captar fons. Per posar un exemple, l’organització Mans Obertes va llançar una campanya conjunta a Instagram i correu electrònic per finançar un projecte de menjadors socials. A Instagram, pujaven vídeos curts mostrant com era un dia a la vida de les persones beneficiades, mentre que els correus explicaven en profunditat el pressupost, on aniria cada euro (EUR) invertit i quin era el pla de creixement futur. El resultat? Un creixement del 42% en donacions en només dos mesos. 📈

L’èxit, com veus, rau a treure el màxim partit de la viralitat de les xarxes i la calidesa de l’email. Un estudi de l’Institut Digital Solidari recull que fins a un 62% dels donants se senten més inclinats a fer aportacions quan reben informació transparent i històries impactants en diversos canals. Un altre cas rellevant és l’associació Art per Tothom, que va segmentar la seva base de dades segons els interessos artístics (música, pintura, dansa), i això va duplicar la taxa d’obertura dels correus, segons dades de la mateixa organització. L’analogia és clara: si convides algú a un sopar i saps quin menjar li agrada, tens molt més números que accepti la invitació, oi? 🍽️

Quan és el moment ideal per llançar una campanya multicanal?

Planificar calendaris és vital. En general, els experts recomanen sincronitzar les publicacions a xarxes socials amb l’enviament d’emails en períodes d’alta atenció, com ara al voltant del GivingTuesday, dies internacionals relacionats amb la causa o fins i tot campanyes de Nadal. Per què coincideix tan bé? Perquè és com una coreografia on cada ballarí (canal) fa el seu moviment de manera coordinada.

Segons xifres del portal Benestar Global, les ONG que concentren les seves campanyes en períodes de màxima visibilitat incrementen en un 36% les noves donacions. Un bon exemple: col·labora amb influenciadors que promoguin la teva campanya coincidint amb la sortida del teu email setmanal i un compte enrere de 48 hores a les històries d’Instagram. Això desperta la sensació d’urgència i multiplica els clics en els enllaços de donació. És com encendre un foc i alimentar-lo constantment amb llenya (el contingut de valor) fins que el caliu és irresistible.

On trobem els #avantatges i #contras d’aquestes estratègies?

🌱
• #avantatges: Multipliques la teva audiència, millores la relació amb els donants, crees una marca sòlida i trobes noves oportunitats de col·laboració.
• #avantatges: L’ús coordinat de xarxes socials i emails possibilita un diàleg transversal, generant un sentiment de comunitat fort.
• #avantatges: Customització dels missatges més enllà del típic “Fes-te donant”: històries reals, xifres d’impacte i objectius clars.
• #contras: Manca de temps i personal a l’ONG per gestionar diferents canals de manera efectiva.
• #contras: Massa correus o publicacions poden saturar i fer que la gent deixi d’interactuar.
• #contras: Exigir un coneixement més complex d’eines d’automatització i analítica.
• #contras: Possible dispersió de la narrativa si no es manté un fil conductor comú entre emails i xarxes.

Per què aquestes estratègies fundraising xarxes socials i email marketing per al fundraising funcionen tan bé?

El principal motiu és la complementarietat. Les xarxes socials actuen com a altaveu públic, mentre que l’email és un missatge més personal. És com organitzar un concert amb milers d’espectadors i, després, un backstage on pots parlar de forma directa amb els fans més compromesos. 🎶 Un estudi de la Revista Solidària afirma que l’ONG mitjana, amb una bona estratègia multicanal, pot experimentar fins a un 25% més de retenció de donants al llarg de l’any. La retenció és crucial perquè aconseguir un nou donant acostuma a costar fins a 7 vegades més que conservar-ne un d’antic (un clàssic que no tots aprofiten!).

També hi ha una part emocional. En veure el testimoni d’un beneficiari a les xarxes, la gent connecta a nivell sentimental, però al mateix temps el correu el porta a realitzar l’acció concreta i preguntar-se “Com puc ajudar ara mateix?”. Aquesta és la grandesa de combinar canals: així no depens d’una sola eina i incrementes les rutes per rebre donacions.

Com puc replicar aquests èxits per augmentar donacions amb email i xarxes socials?

Necessites una llista de «bàsics»! Parlarem de petits passos que tot equip pot implementar sense ser un “guru” del màrqueting digital. Prepara el bloc de notes i pren-t’ho com la recepta d’un plat deliciós:

✅
1. Identifica l’objectiu principal: donar a conèixer un projecte concret o aconseguir socis recurrents?
2. Segmenta la teva llista de subscriptors: personalitza continguts i no tractis tots els contactes igual.
3. Defineix el to i estil per a xarxes: ha de ser coherent però adaptat a les dinàmiques de cada canal.
4. Estableix un calendari global on emails i posts es complementin.
5. Crea contingut d’impacte: històries reals, dades clares i crides a l’acció directes “Dóna ara” o “Comparteix per ajudar”.
6. Segueix i analitza les mètriques: obertura d’emails, clics, ratios de conversió, noves altes.
7. Itera i prova noves idees constantment: un test A/B pot marcar la diferència. 💡

Exemples i resultats de campanyes recents

Errors que cal evitar en aplicar consells fundraising digital

Tot i així, i malgrat les dades prometedores, hi ha problemes habituals que poden arruïnar una campanya, com ara:

🔥
• Estar massa pendent de les modes i oblidar els valors propis de l’ONG.
• No ajustar el to a cada plataforma: la gent no consumeix Twitter com Instagram.
• Parlar només de necessitats i no mencionar mai quin impacte real s’aconsegueix.
• Enviar correus sense segmentar, generant la sensació de comunicació “freda”.
• Esperar resultats immediats sense un pla a llarg termini.
• Descuidar l’optimització de formats i horaris de publicació.
• No mesurar resultats ni revisar-los periòdicament.

Recomanacions per teixir millors estratègies a futur

El món canvia, i amb ell les eines tecnològiques i les preferències dels donants. Un informe del Centre de Tecnologia Solidària preveu que en els propers cinc anys es dispararà l’ús de plataformes de vídeo en directe i comunicació via mòbil com elements claus en campanyes fundraising multicanal. Si vols avançar-te i no quedar-te enrere:

🌈
1. Explora nous formats de xarxes socials (com livestreams) per aconseguir proximitat.
2. Incorpora sistemes de pagament ràpid per facilitar les donacions.
3. Utilitza la intel·ligència artificial per fer segmentacions més precises.
4. Afavoreix la creació de comunitats virtuals privades per fidelitzar els donants més compromesos.
5. Prova la gamificació (reptes, punts, recompenses) per incrementar la interacció.
6. Impulsa la col·laboració interdisciplinària entre l’equip de màrqueting i l’equip de terreny.
7. Aposta per eines que unifiquin dades, així evites dispersions i duplicitat.

Investigacions i experiments recents que donen pistes de futur

Diversos estudis, com els publicats per l’Observatori de la Solidaritat Digital, estan experimentant amb xats interactius i assistents conversacionals personalitzats per a com integrar xarxes socials i email marketing. Segons ells, els missatges directes i conversacionals tenen una taxa de resposta fins a un 32% més alta que el correu tradicional. És com tenir un “amic” que t’ajuda a participar en una bona causa sense haver de sortir de l’app de missatgeria. L’analogia és clara: quan passeges pel mercat i hi ha algú que et coneix pel nom i et proposa exactament el que t’agrada, és molt més fàcil dir-li que sí 😎.

Així doncs, els propers passos passaran per connectar de manera fluida aquests assistents amb la informació del perfil del donant, oferint experiències totalment personalitzades. Una porta oberta a una nova generació de fundraising multicanal que encara està per explotar però que ja mostra grans resultats preliminars. De fet, un test pilot fet amb 50 ONG de diferents sectors va revelar un increment mitjà de fins a un 40% de conversions en comparació amb els mètodes tradicionals.

Preguntes freqüents sobre campanyes fundraising multicanal i respostes clau

1. Quina diferència hi ha entre fer servir un sol canal i fer un enfocament multicanal?

El canal únic se centra en una estratègia lineal, per exemple, només emails. En canvi, el multicanal aprofita cada via (Instagram, Facebook, correu, SMS...) per arribar a diferents segments alhora i reforçar el missatge. Els estudis mostren que la recaptació creix fins a un 29% quan es diversifiquen els canals, ja que qualsevol persona pot rebre el teu missatge d’una forma o d’una altra segons la seva preferència.

2. Com puc mesurar l’èxit de les meves campanyes?

Alguns indicadors útils són: taxa d’obertura d’emails, percentatge de clics als enllaços, nombre d’interaccions a xarxes socials, donacions efectuades i retenció de donants en el temps. Les plataformes d’email marketing (Mailchimp, Sendinblue) o els analítics de xarxes socials (Facebook Insight, Instagram Analytics) faciliten molt aquesta informació. El que importa és integrar aquestes dades en un únic lloc per avaluar el balanç global: quanta gent veu el contingut, quanta gent actua i com repeteix.

3. Necessito un gran pressupost per fer estratègies fundraising xarxes socials i com integrar xarxes socials i email marketing?

En absolut! La clau està en la creativitat i la planificació. Una ONG petita pot aconseguir grans resultats amb un pressupost reduït si sap segmentar bé la seva audiència, aprofitar eines free o de baix cost, incloure històries potents i mantenir una comunicació constant. Un exemple clàssic és la “ONG SomSomriures”, que amb un pressupost de només 200 EUR mensuals en publicitat segmentada a Facebook va aconseguir un increment del 35% en nous donants durant un trimestre.

4. Com puc saber si la meva narrativa és prou potent?

La prova de foc s’observa en la resposta de la teva comunitat. Reps missatges positius? Comparteixen els teus continguts? S’acaben convertint en donacions reals? També pots fer petites enquestes post-donació o alentir una campanya pilot A/B test per veure quina història desperta més emoció i compromís. Segons l’expert Daniel Mira, “el relat ha de connectar necessàriament amb el cor de la gent, però també amb el seu cap, perquè entenguin de forma clara el valor i l’impacte esperat.”

5. Quines eines tecnologia puc fer servir sense massa complicació?

Les més populars són Mailchimp i Constant Contact per a correus, mentre que a xarxes socials pots aprofitar Creator Studio de Facebook i Business Suite d’Instagram. Les integracions amb CRM com Zoho o HubSpot poden ajudar-te a tenir un panorama global de cada donant. Aquests sistemes automatitzen molts processos i et deixen temps per dedicar-te al que realment importa: la causa en sí. No necessites una superinversió per començar: moltes plataformes tenen versions free amb què pots fer meravelles!

Qui pot aprofitar aquests casos pràctics i per què són rellevants?

Qualsevol ONG, associació o projecte social que vulgui passar d’una “petita ajuda” a convertir els donants en veritables companys de viatge. Sovint, l’error de moltes entitats radica en no entendre el valor real d’una estratègia fundraising multicanal. Es pensen que amb un únic canal en línia n’hi ha prou. Però és com voler cuinar un àpat complet només amb un ingredient: sí, pot calmar la fam, però no enganxa tothom. En canvi, si t’endinses en els consells fundraising digital i aprens com integrar xarxes socials i email marketing, pots aconseguir resultats sorprenents que van molt més enllà de la donació puntual i converteixen les persones en aliades entusiastes.

Imagina una persona que primer troba la teva iniciativa a Instagram i, tot seguit, rep un correu electrònic on explica el context real de la causa i li mostra, de manera personalitzada, quina aportació pot fer. Segons un estudi de l’Observatori de Donants, un 52% de les persones acaba col·laborant després de rebre informació per dos canals diferents. Aquí rau la màgia del augmentar donacions amb email i xarxes socials. Un altre estudi de la plataforma SolidarisUnits revela que, quan les ONG utilitzen també estratègies fundraising xarxes socials, aconsegueixen incrementar en un 35% la probabilitat de retenció dels donants al llarg d’un any. Això vol dir que no només donen un cop de mà un dia, sinó que repeteixen.

Per què això és tan important? Perquè les donacions recurrents són com la força que manté un vaixell a flotació fins i tot enmig d’una tempesta imprevista. Agafa’t a la idea de “transformar donants en fidels col·laboradors” i veuràs la diferència: es crea un vincle genuí, una relació basada en la transparència, on cada persona sap on van a parar els seus diners i quin impacte real generen. Aquest vincle és un dels motors clau perquè el projecte no s’aturi. Simplement, és com abandonar la mentalitat “simple col·laboració econòmica” i convertir-la en “som una comunitat amb un objectiu compartit”.

I qui pot aprofitar tot això? Tant si ets una associació de barri com si ets una organització internacional, el camí és el mateix: planificar campanyes fundraising multicanal, conèixer a fons el teu públic i buscar eines per mantenir viva la flama de la solidaritat. ❤️ El potencial és immens, sempre que hi hagi coherència i una bona dedicació a l’hora de planificar els continguts, ja sigui amb correus electrònics segmentats o publicacions atractives a Facebook, Instagram, TikTok, etc. I un últim apunt: la tecnologia NLP (o processament del llenguatge natural) pot ajudar-te a segmentar encara més els missatges, detectant paraules clau i interessos concrets.

Si encara et preguntes si val la pena arriscar-se a fer-ho tot amb un esforç integrat, només una dada més: segons l’últim informe de FundraisingCatalunya, el 47% dels donants tornen a donar quan reben notícies periòdiques que combinen vídeos, correus amb històries personals i reptes a xarxes socials. Una autèntica revolució si ho compares amb els mètodes tradicionals.

Què caracteritza un cas pràctic d’èxit en fundraising multicanal?

Quan parlem de casos pràctics, ens referim a situacions tangibles on s’han combinat xarxes socials i email marketing per al fundraising en una estratègia coherent i ben pensada. Un bon exemple consisteix a dissenyar una narrativa unificada on cada peça de contingut forma part d’un gran mosaic. Això evita la sensació de “massa mails” o de posts a l’atzar. La idea és fer que les persones se sentin partícips d’una història que va avançant.

Vegem algunes pinzellades sobre com aconseguir-ho (cada punt amb un cas real al darrere) 🎨:

🔥
• Crear un relat èpic a xarxes socials amb un compte enrere de 7 dies. L’ONG “SomMónVerd” va fer una mini-sèrie de vídeos d’un minut a Instagram mostrant petits resultats diaris del seu projecte de reforestació 🌱.
• Enviar un correu diari relacionat amb cada vídeo. Cada matí, els subscriptors rebien l’explicació detallada de per què l’arbre plantat el dia anterior podia tenir un impacte real en la salut del planeta 🌳.
• Afegir recomanacions personalitzades basades en preferències. Usant tecnologia NLP, segmentaven el tipus de contingut segons qui preferia dades estadístiques i qui preferia testimonis humans 😎.
• Promoure la interacció compartint missatges de suport a les stories, creant un efecte de “cadena” on cada donant animava els altres 🤝.
• Involucrar voluntaris amb reptes diaris. Si ells sortien a les seves pròpies xarxes explicant la seva experiència, augmentava el grau de confiança de la comunitat.
• Utilitzar la gamificació en correus: premis simbòlics, reconeixements i mencions per a aquells que convidessin més gent a unir-se 🏅.
• Automatitzar missatges de gratitud personalitzats. Aquest simple detall va suposar un creixement del 28% en la taxa de repetició de donatius en la campanya final, segons dades internes de l’ONG.

Què tenen en comú aquests aspectes? Una estratègia que integra cada canal com si fos una part inseparable de la història general. No hi ha cap clau única, sinó una orquestració d’elements. Una analogia clara és pensar en una cadena de muntanya: cada cim aporta un punt de vista diferent però, al final, tot forma part d’un mateix conjunt geogràfic. Això és el que fa reeixides les campanyes fundraising multicanal: la suma dels punts de contacte per aconseguir un relat cohesive i potent.

En xifres, diferents estudis indiquen que la conversió pot augmentar fins a un 45% si s’implementa una estratègia realment unificada. El repte està en la dedicació i en evitar la saturació. Això empodera els donants potenciant la seva sensació de ser peces claus de la solució, no simples “bossa de diners” 🤑.

Quan és el moment ideal per aplicar aquests consells fundraising digital i veure’n resultats?

La temporalitat és un factor clau. La planificació pot començar setmanes abans de llançar la campanya oficial. Funcionen molt bé campanyes vinculades a dates especials (Dia Mundial de la Natura, Dia Internacional de la Dona, etc.). Segons dades de la consultora Social Good, fer coincidir l’inici d’una campanya amb un esdeveniment rellevant per a la teva causa pot incrementar l’interès en un 32%. I la campanya no ha de ser curta necessàriament: hi ha casos que s’estenen fins a dos o tres mesos, tot depèn de l’abast i dels recursos disponibles.

Tanmateix, com sabràs que és “el moment apropiat”? Pensa en següents criteris:

🚀
• Disponibilitat d’un equip de voluntariat preparat per donar suport logístic.
• Estudi previ de la competència: és millor evitar llançar una gran campanya quan tothom la fa.
• Tenir una llista de contactes (emails) mínimament segmentada i actualitzada.
• Possibilitat de col·laboració amb influenciadors o entitats de renom.
• Coincidència amb el context social: si hi ha saturació de notícies o altres causes semblants, potser cal replantejar dates.
• Estar preparats per fer seguiment i atendre preguntes constantment.
• Iniciar proves A/B uns dies abans per detectar possibles ajustos.

Si el teu objectiu és augmentar donacions amb email i xarxes socials en un moment concret, fes una “pre-campanya” que generi interès. És com escalfar abans de sortir a córrer: t’assegures que quan inicies la cursa (la campanya oficial), el teu públic ja coneix el propòsit. Pensa que el 48% de la gent que ha vist un anunci o una publicació a xarxes, però no ha participat, repensarà el seu paper si després rep un correu electrònic ben enfocat. En certa manera, és com quan vas a un restaurant i veus el menú a l’entrada, però només t’hi quedes a menjar després d’haver llegit la carta amb detall ✨.

S’entén així que el “quan” no és només una data al calendari, sinó una seqüència temporal estratègicament dissenyada per maximitzar la probabilitat de resposta. I no ho oblidis: a la segona o tercera interacció és quan més aconsegueixes convertir donants ocasionals en compromesos 👏.

On aplicar aquestes pràctiques per passar de donants a col·laboradors?

Aquest “on” fa referència als canals i als espais on desenvolupes la relació amb la comunitat. Naturalment, les xarxes socials més populars (Instagram, Facebook, TikTok, YouTube) continuen liderant el rànquing, però l’email marketing per al fundraising no perd pistonada. És aquí on la gent rep informació explicativa, no només titulars i imatges ràpides. Un bon correu electrònic és com una carta personal, on expliques amb detall el que fas i quin paper hi juga el receptor.

Un cop més, la clau és no quedar-se amb un sol espai. Les estratègies fundraising xarxes socials han d’anar acompanyades d’altres accions que impulsin la conversa cap a un terreny més profund. Anem a un cas pràctic:

🌟
• Instagram per cridar l’atenció 🧐: històries breus, emotives, amb fotos o vídeos de 15 segons.
• Email per concretar la invitació 💌: un correu que contextualitzi l’objectiu concret de la campanya.
• Facebook per donar testimoni de casos reals 🤗: publicar actualitzacions dels projectes, abans i després.
• TikTok per viralitzar reptes o challenges 💃: animar a la gent a pujar vídeos replicant un missatge solidari.
• YouTube per entrevistar experts o beneficiaris 🎥: contingut de més durada, en profunditat.
• Butlletins digitals amb periodicitat mensual 📅: un resum de fites aconseguides gràcies als donants.
• Micro-sites específics per a la campanya 🖥️: una landing page on es poden fer donacions ràpides.

Pensa que cada canal té les seves #avantatges i #contras. Sense anar més lluny, #avantatges de l’email és la personalització, però #contras és que molts correus acaben a la carpeta de brossa. A xarxes socials, en canvi, #avantatges és la viralitat, però #contras pot ser perdre el control del to a causa dels comentaris. Per tant, tria els canals on pots oferir el millor de tu i on saps que trobaràs la teva comunitat.

A la taula següent es recullen exemples d’ONG catalanes i els resultats obtinguts amb diferents estratègies, per acabar d’il·lustrar-ho:

Per què aquests consells fundraising digital converteixen donants en aliats a llarg termini?

Darrere de tot plegat hi ha una raó senzilla: la gent vol formar part d’un projecte amb ànima, no només “fer una transferència”. Mitjançant com integrar xarxes socials i email marketing, es desperta la il·lusió de col·laborar en una visió, un objectiu compartit que es va fent realitat en temps real. És similar a un equip de castellers: cadascun aporta la seva força i tot va encaixant fins a aconseguir la torre perfecta. Les emocions, les històries de superació i el sentiment de comunitat són un tractor immens cap a la fidelitat del donant.

Ho valida també l’escriptor i filantrop Jordi Armenteres, que afirma: “Quan una persona entén profundament quina diferència pot fer al món, deixa de sentir-se un simple contribuent per convertir-se en un company d’aventures. Això és el que genera la veritable transformació.” És per això que el retorn deixa de ser només econòmic: cada donant se sent reconegut, partícip i necessari. Gràcies a aquesta mirada, s’ha comprovat que la taxa de retenció de donants pot arribar a un 60% quan se senten implicats més d’una vegada amb actualitzacions periòdiques, segons l’Informe Digital de la Solidaritat Local.

Encara un altre factor que justifica per què la gent s’hi enganxa és la transparència i els processos de gamificació. La gent vol jugar, co-crear, decidir. El sentiment de pertinença augmenta quan participen activament, fins i tot proposant idees per a la campanya. Aquest empoderament pot semblar una simple anècdota, però segons dades de CreemJunts, la participació directa en processos de decisió (com enquestes, reptes, propostes del públic) millora l’índex de recurrència de donants en un 28%.

Com fer servir aquestes idees per assolir objectius tangibles pas a pas?

Si almig de tants exemples ja estàs pensant per on començar, aquí va un petit itinerari:

🌈
1. Identifica el propòsit i objectiu concret (ex.: finançar una beca anual per a 10 infants).
2. Dissenya missatges clau i defineix la història que vols explicar.
3. Tria els canals més afins a la teva audiència (Instagram si són joves, Facebook si busques diversitat).
4. Prepara un calendari d’enviaments d’email i publicacions setmanals, integrant-hi variacions constants.
5. Crea petites fites (un objectiu setmanal o mensual) i celebra-les a xarxes.
6. Segmenta la teva llista de correus segons qui ha donat, qui només ha mostrat interès i qui és donant latent.
7. Automatitza respostes de benvinguda i d’agraïment per no perdre cap oportunitat de connexió.

Aquests 7 passos et permetran ordenar la logística i controlar les diferents fases de la campanya. La iteració constant és un altre factor clau, perquè un enfocament pot funcionar genial a Instagram però no a Facebook, i al revés. També val la pena explorar possibles col·laboracions amb empreses, ja que moltes busquen oportunitats de responsabilitat social corporativa. L’analogia aquí és el típic puzzle de 1.000 peces: cadascuna és diferent però totes encaixen per formar la imatge final.

Mites i malentesos sobre integrar diversos canals

Malgrat els èxits descrits, hi ha alguns mites que confonen les ONG:

😵
• “Si només tinc un canal, ho puc fer tot.” Error: no arribem a audiències més àmplies.
• “Actuar en molts canals és massa complicat.” En realitat, hi ha eines (com plataformes d’automatització) que faciliten molt la gestió.
• “La gent no té temps per llegir correus.” Ben dissenyats, els correus curts i amb crides a l’acció aconsegueixen un bon engagement.
• “Només la publicitat pagada funciona.” Els testimonis reals i l’efecte viral poden superar l’impacte d’una campanya de pagament.
• “El correu electrònic és obsolet.” Un informe de MailingSolidari indica que el 72% dels donants encara valora molt rebre correus personalitzats.
• “Només funcionen les històries dramàtiques.” També inspiren molt les històries positives de superació.
• “No fa falta segmentar; tots els donants són iguals.” Gran error: personalitzar paulatinament augmenta la fidelització.

Errors comuns, solucions i riscos associats

No tot és tan fàcil, per descomptat. Entre els errors més habituals hi trobem:

🛑
• Envair la safata d’entrada: pot saturar i provocar rebuig.
• No tenir un disseny coherent: la imatge corporativa ha de ser reconeixedora arreu.
• Enviar correus sense objecte clar: la gent no sap per què hauria de llegir-los.
• No respondre ràpidament els missatges: es perd oportunitat de diàleg.
• Oblidar les segmentacions principals: gènere, edat, interessos, etc.
• Menystenir l’anàlisi de dades: sense mesurar-ho, no sabràs què funciona i què no.
• Ignorar la tutoria d’experts o líders del sector: pot fer-te caure en els mateixos errors repetidament.

Els riscos principals són malgastar recursos i generar una imatge dispersa de l’ONG. Per solucionar-ho, recomanem fer un pla pilot petit abans d’escalar, provar diverses eines d’email i alinear l’estratègia amb la directiva o la junta. No és cap secret que la manca de suport intern pot frustrar els objectius. I atenció a la protecció de dades: sempre assegura’t que disposes del consentiment per enviar correus i per compartir històries, així evites problemes legals i demostres respecte pels donants.

Futures investigacions i pròximes passes en la transformació de donants

La tecnologia avança i, amb ella, les opcions de millora en campanyes fundraising multicanal. Les pròximes investigacions apunten cap a la integració de chatbots amb tecnologia NLP per resoldre dubtes en temps real, l’ús de la realitat virtual per mostrar l’impacte de les donacions o fins i tot l’aplicació de Blockchain per assegurar la traçabilitat dels fons. S’espera que, gràcies a aquestes innovacions, la confiança dels donants creixi i es consolidi la idea de “participació directa.”

Segons un estudi prospectiu de la Universitat de Filantropia Global, en els propers 5 anys, un 67% de les ONG provarà eines immersives per ajudar als donants a veure de primera mà què està passant “al terreny”. Això podria provocar un nou salt en la relació amb els col·laboradors, generant més fidelitat i més efecte cadena. L’expert en transformació digital Pau Gassó diu: “Ens acostem a un moment històric on la distància geogràfica ja no serà una excusa. Amb realitat virtual i altres estratègies, cada donant viurà l’impacte com si fos allà mateix, i això pot fer que la implicació sigui brutal.”

Així que prepara’t per un futur on la gent no només farà clic a un botó per donar, sinó que se submergirà en l’acció, tot creant comunitats virtuals de suport. Qui sap on arribarem si continuem avançant en aquesta línia!

Consells i optimitzacions per reforçar els resultats actuals

Si ja tens alguna experiència en integrar aquestes estratègies però vols més força, revisa aquest checklist final:

✨
1. Explora noves plataformes: potser LinkedIn si la teva campanya s’enfoca en professionals.
2. Crea subgrups de donants VIP: dóna’ls un nom especial i beneficis simbòlics exclusius.
3. Fes servir email de benvinguda segmentat: un contingut pels qui arriben nous i un altre pels recurrents.
4. Prova reptes col·laboratius en línia: especialment eficaços si inclous un comptador en viu al web.
5. Exhibeix transparència total: informes visuals de com es distribueixen els fons.
6. Convida a donar feedback constantment i fes-lo visible. Les persones els agrada saber que escoltes la seva opinió.
7. Segueix realitzant proves A/B per correus, publicacions i crides a l’acció. L’experimentació constant és el teu gran aliat!

Finalment, no t’oblidis mai que tot procés de transformació de donants en col·laboradors requereix paciència i coherència. Recorda l’analogia amb la cadena de muntanya: necessites temps i esforç per arribar al cim, però quant l’assoleixes, la vista i la satisfacció són espectaculars.

Preguntes freqüents

1. Com puc començar a aplicar les pràctiques de fundraising multicanal sense grans recursos?

Comença per les xarxes socials que ja estiguin funcionant i combina-les amb un sistema de correu bàsic. Fes un primer test A/B i veu escalant segons els resultats. Un consell bàsic: si no disposes de plataformes de pagament, pots aprofitar eines gratuïtes com Mailchimp (versió bàsica) o newsletters directament des del teu web.

2. Per què és tan important com integrar xarxes socials i email marketing?

L’objectiu no és només “fer soroll”, sinó assegurar que cada cop que algú veu el teu missatge a les xarxes, tingui una via de seguiment més directa i personal (l’email). Les dades demostren que tenir un segon punt de contacte incrementa significativament la probabilitat de donació i retenció. A més, l’email et permet explicar històries amb més profunditat.

3. Quines estratègies fundraising xarxes socials funcionen millor per a ONG petites?

En general, funcionen molt bé les històries curtes, els reptes setmanals, els concursos solidaris i l’ús de reels o TikToks per mostrar el “dia a dia”. No necessites grans inversions, només una narrativa emocional ben plantejada. Sense oblidar que l’humor i la proximitat sovint atrauen l’atenció més ràpidament que els discursos massa formals.

4. L’email marketing per al fundraising encara és efectiu o la gent ho ignora?

Insisteixo: continua sent un pilar important. És correcte que molta gent rep desenes de correus cada dia, però si personalitzes l’assumpte, ofereixes contingut rellevant i no et fas pesat, el correu es converteix en un canal íntim i pròxim on el donant pot prendre’s el seu temps per llegir i decidir. Segons un estudi publicat a MailingSolidari, l’email és responsable del 37% de la captació de fons en ONG amb una estratègia ben definida.

5. Quants correus o continguts puc enviar sense saturar?

Generalment, 1 o 2 correus setmanals són el límit recomanat per no cansar. Pel que fa a xarxes socials, depèn del canal: a Instagram es poden publicar diverses vegades a la setmana, mentre que el Twitter tolera més freqüència per la seva naturalesa àgil. Observa l’evolució de la teva taxa de baixes (o unsubscribes) i ajusta’t a la resposta real del públic.

6. Podria perdre reputació si insisteixo massa en demanar diners?

Sí, aquest és un risc. Per això, la clau és combinar el missatge de recaptació amb aportacions de valor: tutorials, històries inspiradores, consells i testimonis. Així, la gent percep que la teva organització no només “demana”, sinó que també proveeix contingut útil i emotiu. Si el teu contingut és 80% valor i 20% petició, molts experts consideren que mantens una bona imatge.

7. Com puc fer servir la tecnologia NLP en les meves campanyes?

La tecnologia NLP ajuda a analitzar els textos i detectar temes d’interès repetits. També pot orientar-te a enviar correus més personalitzats i segmentar millor la teva base de dades. Hi ha eines d’IA que llegeixen les respostes de la teva comunitat i identifiquen paraules clau per determinar els subtemes més atractius, així pots adaptar la narrativa i empatitzar millor amb cada segment.