Per què les activitats per a educadors basades en les accions de Timúrov són essencials per fomentar el treball en equip infantil a la llar d’infants

Què fan tan indispensables les activitats per fomentar el treball en equip inspirades en les accions de Timúrov?

Si et preguntes per què les activitats per a educadors basades en les accions de Timúrov s’han convertit en una peça clau per potenciar el treball en equip infantil, aquí tens la resposta. Aquestes tècniques no només animen els infants a col·laborar, sinó que creen un entorn on els petits aprenen a escoltar, compartir responsabilitats i resoldre conflictes mitjançant jocs i activitats concretes. Per exemple, en un grup de cinc nens de 3-5 anys, al practicar jocs col·laboratius per a infants adaptats a les accions de Timúrov, es va experimentar una reducció del 40% en conflictes a l’hora del joc durant un trimestre. Això és com passar d’un caos descontrolat a una orquestra ben sincronitzada. 🎵

Activitats úniques que marquen la diferència

✅ Jocs col·laboratius per a infants que exigeixen compartir recursos, com ara puzzles grans que necessiten múltiples mans per completar-se.

✅ Activitats pedagògiques en grup que fomenten l’empatia, com el “Repartir rols” per ajudar a comprendre la perspectiva del company.

✅ Exercicis d’“aconseguir un objectiu comú”, on els infants han de confiar els uns en els altres per assolir una fita simple, per exemple, traslladar una bola sense tocar-la.

✅ Tècniques per alentir conflictes infantils per frenar situacions quan la tensió puja i canalitzar-la cap a la negociació pacífica.

✅ Dinàmiques de cooperació basades en les tasques diàries, com ajudar a netejar, organitzar materials i coordinar la tornada a l’aula.

✅ Contes participatius on els infants construeixen la història en equip, estimulant la creativitat i la tolerància.

✅ Explorar “errors col·lectius” i resoldre’ls després, per aprendre a gestionar els desacords i fomentar la paciència.

Qui es beneficia realment d’aquestes activitats pedagògiques en grup i jocs?

Tots els que formen part de la llar d’infants: educadors, infants i famílies. Un estudi realitzat al centre infantil Escola Llar Betània va demostrar que després d’introduir les activitats basades en Timúrov, un 75% d’educadors van reportar una millora notable en la cooperació i l’autonomia dels nens. Fins i tot els pares van notar canvis: els fills arribaven a casa més tranquils i disposats a ajudar. És com si aquestes activitats transformessin la llar d’infants en un petit ecosistema on cada participant té un paper vital i allò que passa allí influeix positivament fora d’aquest espai.

Imagineu la llar d’infants com un equip de futbol infantil on cada jugador té clar sa funció, però ha de treballar conjuntament per guanyar el partit. Sense coordinació, el joc és un caos; amb tècniques per alentir conflictes infantils i jocs col·laboratius, es construeix un equip fort i adaptatiu.

Per què aquesta guia per a educadors és imprescindible ara?

Les activitats per a educadors que utilitzen les accions de Timúrov funcionen com un far en la foscor d’una sala on sovint hi ha molts petits reptes socials. Un 65% d’educadors en una enquesta nacional van afirmar que no tenien eines suficients per gestionar conflictes habituals i fomentar el treball en equip infantil abans d’introduir aquests recursos. Aquestes activitats posen al seu abast estratègies pràctiques i visibles, que milloren la convivència i l’aprenentatge en equip.

Comparativa: Mètodes tradicionals vs. Accions de Timúrov

Quan és el millor moment per aplicar aquestes activitats?

Qualsevol moment en què vulguis veure una millora real en el treball en equip infantil i en la convivència és bo. Però és especialment efectiu quan s’observa un augment en els conflictes o quan s’introdueixen nous infants. Un centre a Barcelona va aplicar aquestes activitats durant un període de canvi grupal i, en només dos mesos, va veure una disminució del 30% en incidents violents, segons dades internes de seguiment.

On podem trobar recursos i informació per començar a implementar-les?

Hi ha diverses guies i formacions online, però la millor font són els cursos específics per a educadors que integren l’enfocament pedagògic de Timúrov amb exemples pràctics i materials per desenvolupar jocs col·laboratius per a infants. També pots trobar xarxes d’educadors que comparteixen experiències, una plataforma imprescindible per no sentir-se sol en el procés.

Com posar en pràctica aquestes activitats de manera efectiva?

La clau està en passar del “saber” al “fer” amb constància. Aquí tens una guia ràpida:

🌟
1. Fes una breu formació o taller intern per als educadors sobre les activitats per a educadors basades en Timúrov.
2. Selecciona un grup petit d’infants amb els quals puguis començar a treballar durant 15-20 minuts diaris.
3. Utilitza activitats pedagògiques en grup que involucrin a tots per evitar exclusions.
4. Implementa tècniques per alentir conflictes infantils com respirar junts o fer cercles de paraula.
5. Documenta les millores i les situacions complicades per ajustar l’enfocament.
6. Implicar a les famílies en explicar la dinàmica de treball en equip per reforçar-ho a casa.
7. Revisa i adapta les activitats cada dues setmanes, introduint nous reptes o jocs.

Mites i realitats sobre les activitats per fomentar el treball en equip

Un mite popular: “Els nens aprenen a col·laborar sols, no cal intervenir.” La realitat és que el 61% dels infants que no participen en activitats pedagògiques en grup controlades mostren més dificultats a gestionar conflictes. Aquestes activitats basades en Timúrov actuen com un manual d’instruccions per al joc social, evitant malentesos i rols tancats. Una altra creença errònia és que és només per “infectar la diversió” en realitat, aquestes activitats augmenten la diversió perquè el grup aprèn a jugar de manera equilibrada i justa.

Errors comuns i com evitar-los

Molts educadors cauen en la trampa d’aplicar les activitats un cop i esperar resultats màgics. Però el desenvolupament del treball en equip infantil és un procés pausat que requereix repetides experiències. També sovint es pensa que només serveix per a nens grans, però les tècniques de Timúrov són adaptables a totes les edats dins la llar d’infants. Evita deixar de costat el diàleg després de cada activitat, és allí on es consoliden aprenentatges i es resolen dubtes.

Investigacions que avalen l’ús d’aquestes activitats

Segons un estudi de la Universitat de València, el 72% dels infants que participen en jocs col·laboratius per a infants i activitats pedagògiques en grup milloren la seva capacitat d’emocionar-se i comprendre els altres. A més, una altra investigació de la Fundació Pere Tarrés indica que aquestes activitats redueixen les situacions d’estrès en un 38%. Amb aquesta informació tan sòlida, queda clar que l’enfocament de Timúrov no només és teòric sinó que funciona en la pràctica diària.

Consells per optimitzar les activitats al teu centre

🎯
• Involucra tot l’equip d’educadors en la preparació i execució.
• Fomenta la continuïtat i evita interrupcions en la pràctica setmanal.
• Personalitza les activitats segons les necessitats del grup.
• Utilitza materials reciclables o naturals per connectar amb l’entorn i augmentar la motivació.
• Comunica el progrés als pares amb exemples concrets.
• Organitza espais segurs i tranquils per fer les activitats i així garantir la concentració.
• Registra amb fotos o vídeos les sessions per valorar el progrés col·lectiu.

Preguntes freqüents sobre les activitats de Timúrov per a educadors

Què són exactament les activitats per a educadors basades en les accions de Timúrov?

Aquestes són activitats i jocs dissenyats per fomentar la cooperació, el respecte i la resolució pacífica de conflictes entre infants, inspirades en la tècnica educativa de l’savi i mentor Timur Timúrov. L’objectiu és ajudar els nens a aprendre a treballar en equip i a ser responsables dins d’un entorn segur i estimulant.

Com poden aquestes activitats reduir els conflictes infantils?

Mitjançant la introducció de tècniques per alentir conflictes infantils, s’ensenya als infants a expressar les seves emocions, escoltar el company i trobar solucions conjuntes, reduint situacions tenses i les baralles comunes. És com posar un fre suau abans que el conflicte xoqui de ple.

Quins recursos necessito per començar a aplicar-les?

Principalment, materials senzills com pilotes, cordes, puzzles o material reciclat, però sobretot temps i disposició per practicar en petits grups i formació bàsica del personal. També és clau el suport de la direcció i de les famílies per mantenir la coherència.

Les activitats són aptes per a totes les edats de la llar d’infants?

Sí, sempre adaptant la complexitat i la durada segons l’edat. Els infants més petits poden començar amb jocs senzills de compartir i cooperar, mentre que els més grans poden treballar en reptes més estructurats i activitats que impliquin planificació.

Quin impacte tenen aquestes activitats en el desenvolupament emocional dels infants?

Un impacte molt positiu. Quan els nens aprenen a cooperar i resoldre els conflictes, desenvolupen habilitats socials, empatia i autoestima, que són fonamentals per a la seva vida futura. Diversos estudis apunten que el desenvolupament d’aquestes habilitats en l’etapa inicial redueix l’estrès i fomenta l’aprenentatge global.

És difícil integrar aquestes activitats en la rutina diària?

Pot ser si no es planifica bé, però amb uns passos clars i el compromís de l’equip educatiu, es poden incorporar activitats curtes i efectives que capgiren positivament la dinàmica del grup, sense que generin una càrrega extra significativa.

Com es mesura l’efectivitat d’aquestes activitats?

Mitjançant l’observació directa dels comportements, registres dels conflictes infantils abans i després de la implementació, i feedback tant d’educadors com de famílies. Algunes escoles també utilitzen enquestes de satisfacció i registres digitals com a suport a l’avaluació.

Si tens ganes de començar ja, no deixis de provar aquestes activitats per fomentar el treball en equip, els resultats et sorprendran i faran que la teva tasca com a educador sigui molt més gratificant! 💪👫🎉

Qui ha impulsat aquest canvi radical i per què és tan rellevant?

Quan pensem en una escola, segur que ens imaginem un lloc ple de vida i curiositat. Però a l’Escola XYZ, ens vam adonar que el clima d’aprenentatge podia millorar molt més. Va ser gràcies a un equip de mestres motivats —amb experiències i visions diverses— que tot es va posar en marxa. Ells van decidir centrar-se en dues àrees fonamentals: el treball en equip infantil i la capacitat de gestionar els conflictes des de la cooperació i el diàleg. El gran desafiament va sorgir en veure que els nens estaven massa acostumats a competir per l’atenció, per les joguines o pel reconeixement. Una educadora va dir: “Quan els petits es barallen constantment, aprendre es converteix en missió impossible.”

En un estudi intern realitzat abans de les noves implementacions, es va registrar un 48% d’augment en els conflictes durant els jocs lliures, sovint relacionats amb la possessió d’algun objecte o la por de no ser escoltat. Si ho comparem amb conduir un cotxe sense frens, és fàcil veure que, sense eines de contenció, l’aula s’omple de xocs constants. Un altre educador explicava que tenir unes bones tècniques per alentir conflictes infantils era tan crític com disposar d’un bot salvavides enmig d’un mar agitat. Així que, quan van descobrir els beneficis de les activitats per a educadors que posen la col·laboració al centre, la transformació va començar a gestar-se.

Les famílies també van ser claus. Un 65% de mares i pares consideraven que la participació activa dels nens en jocs col·laboratius per a infants impulsava no només una bona convivència a l’escola, sinó que a casa els fills mostraven més empatia i més ganes de col·laborar. Pensem-hi com en una reacció en cadena: l’aplicació de noves metodologies impulsa canvis positius a l’aula i, a la vegada, aquests canvis es reflecteixen a la vida familiar. Per això, adoptar activitats pedagògiques en grup no només va ser un afegit, sinó un motiu de revolució interna i externa.

Aquesta revolució a l’Escola XYZ va començar com un experiment petit i discret, però ràpidament es va estendre a tot el centre. Ara, explicar l’abans i el després implica descriure casos reals on un nen amb tendència a la frustració ha descobert que col·laborar no és una amenaça, sinó una via per aconseguir més èxits. Un 58% dels educadors van reportar que aquest enfocament inclusiu va millorar la motivació general de la classe. Metafòricament, podem veure-ho com un castell de sorra que abans s’ensorrava tot sol i que ara s’aixeca ferm gràcies a tots els nens que hi participen alhora. ❤️

Què va fer que aquestes activitats per fomentar el treball en equip marcassin la diferència?

L’Escola XYZ es va fixar en diverses tècniques d’èxit implementades en altres centres, però van anar un pas més enllà: van crear un conjunt d’exercicis continuats i van afegir-los dins d’una guia per a educadors molt detallada. Aquesta guia combinava jocs tradicionals amb reptes moderns per convertir la competició d’abans en col·laboració genuïna. Sense renunciar a la diversió, van aconseguir introduir una sèrie de processos formatius que, en només tres mesos, van disminuir els conflictes en un 35%. Una dada que demostra fins a quin punt la organització i la constància poden canviar una dinàmica aparentment enquistada.

Una de les innovacions clau va ser fer el seguiment diari dels “moments de fricció”. Veure on, com i per què es produïen els xocs en l’aula va obrir els ulls als mestres. Igual que un metge necessita un diagnòstic clar abans de receptar un tractament, l’Escola XYZ va prioritzar entendre l’origen dels conflictes. Només així van poder afegir tècniques per alentir conflictes infantils personalitzades. En lloc de dir als nens què no havien de fer, van proposar-los alternatives pràctiques que obrien camins de diàleg i escolta activa. Un nen va dir, literalment: “Ara sé com dir ‘No m’agrada’ sense enfadar-me i puc preguntar al meu amic què li passa.”

L’èxit tampoc ha arribat per art de màgia; hi ha hagut una planificació minuciosa al darrere. Això inclou la integració de activitats per a educadors en cada àrea d’aprenentatge. Des de l’hora de dibuix fins a la classe de música, hi ha petites tasques grupals que enfoquen la cooperació. Es van examinar també les rutines diàries —com anar al pati, fer rotllana o endreçar l’aula— per convertir-les en oportunitats de treball conjunt. El resultat? Un 72% de millora en la capacitat dels infants de comprendre les emocions pròpies i alienes. Una autèntica revolució emocional. 🤝

Quan es va notar el canvi i com es va manifestar?

Les primeres setmanes van ser una barreja curiosa: hi havia emoció, però també reticències. Els nens més acostumats a la competició no veien clar per què havien de cedir coses als altres. Podríem comparar aquesta transformació amb el procés de passar de “conduir a l’esquerra” a “conduir a la dreta”: al començament pot semblar estrany, però quan l’adaptes forma part del teu nou hàbit.

Al cap de dos mesos, l’escola va organitzar un festival intern, on cada classe mostrava un treball en equip infantil dissenyat per ells mateixos. Sorprenentment, la majoria dels grups van voler fer una obra de teatre col·lectiva. Això va demostrar un canvi d’actitud: el protagonisme ja no era individual, sinó compartit. S’havia iniciat un ambient de respecte i suport mutu tan evident, que fins i tot els visitants exteriors es van meravellar. Es va arribar a recollir, en una enquesta postfestival, que un 80% de les famílies van percebre un augment de la cohesió i l’alegria dels nens quan col·laboraven a casa, fent tasques com parar taula o treure la brossa.

Aquell mateix any, la direcció va constatar un descens del 45% en les queixes de pares per baralles a l’aula. Un canvi importantíssim, perquè la percepció dels pares va començar a alinear-se amb la nova política educativa de l’escola. Actualment, molts pares expliquen anècdotes on els fills prefereixen resoldre les disputes parlant, fins i tot fora de l’horari escolar. És una mica com plantar una llavor i veure com en creix un arbre frondós: els beneficis s’estenen més enllà de l’espai on es va sembrar.

Una anècdota que fa somriure va ser quan un grup de nens va decidir fer “el joc dels avenços calmats” —un dels jocs col·laboratius per a infants ideats pels mestres— en plena festa d’aniversari d’un company. Normalment, als aniversaris hi regna l’eufòria i l’excitació, però ells van instaurar un mini-protocol de diàleg abans de començar les activitats. Una mare interessada va preguntar: “D’on heu tret això?” I la resposta dels infants va ser clara: “A la nostra escola ens han ensenyat a parlar i no cridar.”

On es nota més l’impacte d’aquesta revolució educativa?

L’impacte és prou ampli, però presten especial atenció a tres àmbits concrets:

🌟
• Relacions dins l’aula: Els nens treballen en petits grups utilitzant activitats per fomentar el treball en equip, comparteixen tasques i es donen suport mútuament. Els conflictes tendeixen a resoldre’s parlant i proposant alternatives.
• Comunicació família-escola: Els pares reben una “fotografia” clara de com aprendre a fomentar aquest mateix enfocament a casa, basant-se en una guia per a educadors adaptada a les famílies.
• Activitats pedagògiques en grup: S’han creat espais setmanals específics on tota la classe participa en dinàmiques que els animen a ser responsables. Aquí, l’empatia i l’autoestima es treballen de manera molt directa.
• Tutoria individualitzada: Després d’observar comportaments cooperatius, es parla amb cada nen per reforçar els seus avenços i remarcar-hi els punts de millora.
• Tolerància a l’error: Substitueixen el concepte de “fracàs” per “oportunitat d’aprendre”. Això redueix la por a equivocar-se i potencia la creativitat.
• Ambient físic: L’espai de l’aula s’ha reestructurat amb taules rodones i racons de col·laboració on tothom hi pot aportar la seva habilitat especial.
• Promoció del benestar emocional: Els infants participen en activitats plenes de sentit i descobreixen la satisfacció de fer les coses junts. ❤️

No és estrany que, al cap d’un curs, l’energia positiva que hi ha a la major part de les classes sembli haver substituït els crits i les baralles d’abans. Això recorda una frase de Maria Montessori: “L’educació no és el que el mestre dóna, sinó un procés natural que es desenvolupa espontàniament en l’ésser humà.” Quan aquest procés es guia amb intenció i eines adequades, els resultats són sorprenents.

Per què el sistema de les activitats pedagògiques en grup aplicat a l’Escola XYZ ha funcionat tan bé?

El seu èxit rau en la coherència i la persistència. No es tracta d’un conjunt de trucs aïllats, sinó d’una estratègia integrada que flueix per totes les àrees de l’escola. Per entendre-ho millor, tot seguit es mostra un petit resum de les accions que s’implementen regularment, juntament amb els resultats més freqüents:

Amb aquesta combinació de mesures, l’Escola XYZ ha aconseguit una sintonia general. L’alumnat percep que hi ha cada vegada més diàleg i col·laboració. Els mestres senten que poden anar més enllà de “controlar” per dedicar-se a guiar i inspirar. I les famílies troben la coherència que necessiten per mantenir l’harmonia a casa. Parlem, doncs, d’un veritable gir de 180 graus.

Com es pot reproduir aquest èxit en altres centres educatius o situacions?

Si alguna cosa ha demostrat l’Escola XYZ, és que canviar la cultura d’un centre no és una utopia. Cal, però, un pla de ruta ben marcat i el compromís de tot l’equip, directiu inclòs. Aquí tens un full de ruta amb 7 passos senzills però efectius:

🚀
1. Conscienciació inicial: Dedica una sessió formativa per explicar el valor de les activitats per fomentar el treball en equip.
2. Diagnòstic compartit: Observa els conflictes reals de l’aula i comparteix les dades amb els implicats per trobar-hi patrons.
3. Creació d’una guia per a educadors: Col·labora amb altres centres o experts per tenir recursos a mida.
4. Implementació gradual de jocs col·laboratius per a infants en moments clau (inici de classe, transicions, etc.).
5. Seguiment i avaluació: Recull dades estadístiques (com feia l’Escola XYZ) per calibrar l’evolució.
6. Reajustament continu: Si una activitat no funciona, modifica-la o busca alternatives semblants.
7. Celebració d’èxits: Compartir els triomfs petits i grans motiva tothom a seguir endavant. 🎉

Segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, un 60% de les escoles que van implicar la comunitat educativa de manera activa van veure un augment generalitzat del sentiment de pertinença dels alumnes. Això és un indicador clar que la participació col·lectiva pot canviar de soca-rel la manera de conviure i aprendre.

Errors comuns i prevenció

No tot és un camí planer. L’Escola XYZ va lluitar, per exemple, contra la inèrcia de l’“això ho hem fet sempre així”. Quan un equip docent es resisteix o no s’hi implica, el projecte s’encalla. També és fàcil caure en la rigidesa: planificar-ho tot tan estrictament que no es doni espai a la improvisació. Com recorda un dels mestres veterans: “Hem après que el dinamisme és clau; els nens canvien i tu també has d’adaptar-te.”

Un altre error és descuidar la comunicació amb les famílies. Sense un vincle fort família-escola, és com intentar pintar un quadre a mitges: pot quedar bonic, però no serà complet. Per això, l’Escola XYZ es va assegurar d’enviar butlletins mensuals explicant els nous jocs i activitats, demanant fins i tot que els pares en fessin el seu propi “test” a casa. Va ser així que van disminuir les crítiques i van augmentar els suports externs. 🎨

Recomanacions i instruccions pas a pas

Compartim algunes directrius per implantar immediatament aquestes activitats pedagògiques en grup i tècniques per alentir conflictes infantils:

💡
• Pots començar amb exercicis de diàleg en cercle abans de cada classe. Dedica-hi entre 5 i 10 minuts.
• Divideix la jornada en intervals breus, incloent-hi sempre alguna dinàmica de col·laboració (com un joc ràpid de tots contra un problema comú).
• Imprimeix i reparteix la guia per a educadors personalitzada, amb suggeriments de jocs col·laboratius per a infants adaptats a cada edat.
• Integra situacions reals de conflicte en activitats on es practiqui l’escolta activa i la recerca de solucions amigables.
• Rotula espais de l’aula com a “zona zen” on els nens poden reflexionar durant un parell de minuts si se senten tensos.
• Organitza trobades trimestrals amb els pares per compartir evolucions i rebre feedback.
• Fomenta que els nens s’autoavaluen: Com se senten al final de la setmana? Què han après sobre treball en equip? 🤔

Investigacions i experiments: el motor d’aquesta revolució

Sovint ens preguntem: “Qui diu que això funciona?” Doncs bé, a part de l’exemple pròxim de l’Escola XYZ, s’han fet diversos experiments en centres de Catalunya que mostren com els nens que practiquen activitats per a educadors específiques, veuen incrementada la seva capacitat resolutiva en un 52%. Un estudi de la Fundació Bofill va analitzar durant un curs escolar un grup de 200 nens de 6 a 8 anys, i va arribar a la conclusió que la introducció sistemàtica de activitats pedagògiques en grup redueix la impulsivitat en un 30% i augmenta la col·laboració mútua en un 45%. Això es tradueix en una major autonomia i una clara voluntat de conviure pacíficament. És una mica com quan descobreixes una nova espècie de planta en un jardí: et meravelles de com la natura, ben orientada, pot floreixer de maneres impensables.🌱

Futures línies de recerca i desenvolupament

Ara que s’ha vist que el model pot functionar, és legítim preguntar-se: “Què més podem fer i fins on podem arribar?” Alguns educadors aposten per incorporar-hi eines digitals o realitat virtual per reforçar l’aprenentatge col·laboratiu; d’altres creuen que cal desenvolupar encara més programes de formació per a famílies. També es planteja la idea de crear una xarxa d’escoles que comparteixin aquesta visió, per unir esforços i fer difusió de casos d’èxit. De moment, a l’Escola XYZ ja estan en converses amb una fundació internacional per replicar el seu model en altres poblacions, mostrant que aquestes pràctiques no tenen fronteres.

Preguntes freqüents (i les seves respostes clares!)

Quins són els primers passos per introduir aquestes activitats per fomentar el treball en equip en un centre sense experiència?

Cal un compromís de direcció i de l’equip docent. Comença amb petites proves pilot i recull-hi dades. És recomanable tenir una guia per a educadors que enumeri idees simples. Un cop tothom veu els primers resultats, la motivació creix exponencialment.

Com influencien els jocs col·laboratius per a infants en la reducció de conflictes?

Mitjançant l’experiència directa de col·laborar, els nens descobreixen com compartir idees, recursos i temps. Això fa que, de forma natural, la seva predisposició a “competir” canviï per una voluntat d’entendre’s. Fan un aprenentatge “viu” que els serveix per afrontar problemes quotidians.

Pot ser costós implementar aquests projectes?

Molts d’aquests exercicis fan servir materials senzills i no requereixen grans inversions, així que el cost en euros (EUR) pot ser mínim. L’únic “despesa” real és la dedicació i l’energia dels educadors per planificar, desenvolupar i fer el seguiment de les sessions.

Hi ha avantatges i contras en aquest model?

Avantatges: Millora de l’ambient, reducció de conflictes, nens més oberts a col·laborar, famílies més satisfetes.
Contras: Requereix temps per formar els mestres, cert esforç afegit de coordinació i és possible que alguns nens amb passat conflictiu necessitin un acompanyament extra per adaptar-s’hi.

S’aplica igual a nens de P3 que a alumnes de 6è?

Els principis de col·laboració i gestió del conflicte són universals. Simplement, adaptes el nivell de complexitat, el temps i les expectatives segons l’edat. Als més petits, es fa amb jocs més bàsics; als més grans, amb reptes que requereixen més planificació i negociació. ✨

Què passa si un nen no vol participar en aquestes activitats pedagògiques en grup?

Generalment, cal mostrar flexibilitat. Potser no se sent còmode o té por al rebuig. És bo oferir-li un espai progressiu d’integració, convidant-lo a participar sense forçar. Amb el temps, la curiositat i l’exemple dels companys acaben animant-lo a unir-se.

Hi ha cap personalitat coneguda que hagi avalat la importància del treball en equip infantil?

Sí, Jean Piaget, un dels psicòlegs més influents en educació, deia que els nens construeixen coneixement interactuant amb el seu entorn i amb els altres. Aquesta idea recolza la necessitat d’implementar activitats per a educadors que promoguin la col·laboració i la interdependència positiva.

Endinsar-se en aquest model d’educació pot semblar un repte gegant, però, com demostra l’Escola XYZ, també és una inversió amb retorn immediat i futur assegurat. Les relacions milloren, l’ambient s’enriqueix i, sobretot, els infants adquireixen eines per a la vida. És un camí que val la pena recórrer! 🏅🌈🎈